MOLLET III ‘juliol 2016

QUÈ HA PASSAT DURANT L’HIVERN…

L’hivern 2015-6 ha servit per iniciar l’estudi de les restes esquelètiques humanes que es varen extreure els anys 2014 i 2015 i s’han fet algunes analítiques als ossos. De moment, només sabem segur que no pertanyien al mateix individu que el crani localitzat el 1972, ja que la datació d’una tíbia ens ha donat una gran sorpresa… és 500 anys més antiga que el crani! Té 22.800 anys d’antiguitat i pertant pertany a un altre individu. Ara ja podem dir que, com a mínim, a Mollet III hi ha restes de dos humans paleolítics!

Totes les restes han estat netejades i guardades amb molta cura per la Laura i la Raquel, restauradores del MAC-Girona. A la foto, contemplant la tíbia de l’Homo sapiens més antic de Catalunya. Pertany a la primera sepultura documentada al nostre país!

2016_MIII_Homosapiens_restauració2 còpia

Durant tot l’estiu, al Parc de les Coves, hi podeu veure una petita exposició amb alguns elements d’ornamentació personal que acompanyaven aquests difuns: dents de cérvol perforades i cargolets marins del Mediterrani i l’Atlàntic.

2016_MIII_expo1      2016_MIII_expo2

 

setmana 1 (del 4 al 8 de juliol de 2016)

Tota l’àrea d’excavació es cobreix d’un tendal per tal de protegir-la millor durant tot el mes. El primer dia, es descobreix dels plàstics de protecció tota l’àrea d’excavació i es neteja no només l’àrea on s’ha de treballar, sinó també tots els voltants. Les pluges de l’hivern hi han fet créixer molta molsa i altra vegetació.

2016_MIII_neteja inicial1     2016_MIII_neteja inicial2

Abans de començar a excavar, ens assegurem que totes les seccions dels quadres on hem de treballar estan dibuixades. L’Isaac ho posa tot en ordre i ja estem a punt per començar. Tots els grobers al seu lloc! Endavant!

2016_MIII_excavació1

Com sempre, cada quadre va recollint el sediment en una galleda, que després es baixa aprop del Serinyadell per garbellar i anar recuperant les restes més petites que han passat desapercebudes durant l’excavació (dents i ossos de petits rosegadors, ratapinyades, peixos…).

2016_MIII_excavació3.JPG

I un cop rebaixats 5 cms. (talla) dibuixem una planta amb tot el que es veu al quadre. Tota aquesta documentació ens servirà per entendre com el jaciment es va anar colmatant de sediment i s’hi varen anar dipositant les diferents capes i nivells arqueològics.

2016_MIII_dibuixantplanta

Ep! Quiets! Passant l’escombra pel quadre, l’Isaac reconeix un dels típics cargols marins que trobem en els enterraments paleolítics! És un Homolopoma sanguinium, i un bon indici que encara podem excavar alguns centímetres dels nivells gravetians corresponents als enterraments humans paleolítics.

2016_MIII_Homalopoma

El ritme de treball és excel·lent. La Daniela i en Samuel fan una bona feina! Abans d’acabar la setmana… una nova resta humana de l’enterrament que hem estat excavant els anys 2014 i 2015, en aquest cas es tracta d’un tars (os del peu).

2016_MIII_excavació5     2016_MIII_Homosapiens

La nostra primera setmana d’excavació és l’última de la Draga de Banyoles. La visita hi és obligada, i ens explica com ha anat el dr. Xavier Terradas. Com sempre, una maravella de jaciment i de feina que hi estan fent els arqueòlegs!

2016_MIII_visitaDraga2     2016_MIII_visitaDraga3.JPG

 

setmana 2 (de l’11 al 15 de juliol de 2016)

Tot el sediment que baixa de la cova és rentat amb 2 garbells: un amb malla de 5mm. i un altre amb malla d’1mm. Pels quadres L17, M17, N17, O17, n’utilitzem una d’encara més petita, la de 0,5mm. Un cop net el sediment, es deixa assecar i després es passa al triatge.

2016_MIII_triantsediment2     2016_MIII_triantsediment

A Mollet III no hi trobem gaire restes de talla, o sigui, sembla que a la cova no s’hi varen fabricar útils de pedra. Excavant, hi trobem algunes eines de pedra, peces molt boniques, el que nosaltres anomenem “peces escollides”, però no hi trobem el rastre d’haver-les fabricat a la cova. Per això defensem la hipòtesi que a Mollet III, almenys en els nivells gravetians, els humans no hi vivien, sinó que es varen reservar l’espai per a fer-hi els enterraments.

Com a exemple d’aquestes “peces escollides” destaquem la troballa d’una bonica punta de projectil que sembla a mig fer, ja que només està retocada per una banda. Fa poc més d’1,5cm.

2016_MIII_puntasílex_N16_PN90_227

El que sí recuperem en gran quantitat d’aquests garbells són restes del que anomenem “microfauna”. La Mònica ens ha explicat que ens en surt molta i d’una gran varietat! Hi ha ratinyols i rates de diferents espècies, ratapinyades, mustèlids, … Totes aquestes restes ens ajudaran a conèixer l’entorn de les coves en diferents èpoques. Per exemple, hi ha espècies que viuen en boscos humits, d’altres en espais més oberts, d’altres volen temperatures més fredes, d’altres volen estar aprop de l’aigua, etc. Tot plegat ens ajudarà a reconstruir l’ambient paleoclimàtic del voltant dels jaciments al llarg del paleolític.

2016_MIII_Mònica_microfauna

Pel que fa a l’excavació, en els quadres de més cap el nord, comencen a sortir restes òssies que ens podrien ja acostar a nivells mosterians. Pel que sabem de les antigues excavacions, sota els nivells del paleolític superior, encara s’hi conservava força estratigrafia del paleolític mitjà, o sigui, contemporània a l’Homo neanderthalensis, que sembla combinar l’estada a la cova amb altres animals, com les hienes.

Hem trobat una petita tercera falange que de moment hem classificat com a Equus hydruntinus (el burro salvatge del paleolític) i també una primera falange d’Equus ferus (el cavall salvatge paleolític). Les dues restes tenen clares marques de rosegades i dentellades possiblement fetes per Crocuta crocuta (la hiena de les cavernes), que està ben documentada en altres jaciments del paratge.

2016_MIII_Equushydruntinus_N18 RN90_48     2016_MIII_Equusferus_L18_RL92_2

Aquesta setmana també hem recuperat un conjunt sorprenent: un còdol tallat tipus chopper i al costat un altre còdol tipus “percussor”. Tots dos han aparegut molt i molt concressionats, per la qual cosa hem demanat a la Laura Lara, amiga i restauradora, consell de com gestionar la neteja de les peces per no fer-les gaire malbé…

2016_MIII_còdol i chopper

I de tant en tant, alguna resta que falta encara saber si l’hem de contextualitzar amb el consum humà o per part d’altres animals; com a exemple, aquest magnífic molar de Cervus elaphus (cérvol).

2016_MIII_Cervuselaphus_M14_NM91_11

Per acabar la setmana, i coincidint amb l’última setmana del casal “una trobada molt prehistòrica”, els nens i nenes que hi han participat han pogut posar en pràctica a la cova el que la Cristina els ha estat ensenyant tota la setmana. S’ho han passat genial! Alguns estaven realment emocionats… La Neus els ha explicat com ho havien de fer.

2016_MIII_Casal2     2016_MIII_Casal3

També han fet el seu propi diari d’excavació. Quina experiència! A veure si en surten els futurs excavadors de la Cova!

2016_MIII_Casal4

 

setmana 3 (del 18 al 23 de juliol de 2016)

Aquesta ha estat sens dubte la setmana més intesa a la cova pel que fa a troballes. L’Àlex, la Carmen i l’Arnau s’han fet un fart de coordenar.

2016_MIII_excavació6     2016_MIII_excavació7

Setmana de molta calor, ens hem hagut d’hidratar dia i nit, dia i nit… Les troballes que s’han anat fent ens han animat a treballar i treballar més malgrat tot. A finals de setmana ja havíem assolit les cotes previstes dels quadres que volíem excavar durant tota la campanya!

Les restes òssies de grans herbívors han continuat apareixent. Com a exemple, exposem (d’esquerra a dreta i de dalt a baix) una mandíbula de cavall, una molar també de cavall, una molar de cérvol i una altra falange de burret salvatge. I com no, el sempre omnipresent Oryctolagus cuniculus (conill, a la foto una mandíbula). Un estudi més acurat ens ajudarà a confirmar si el seu consum va ser humà o no.

2016_MIII_Equusferus_O15 OO90_142-148     2016_MIII_Equusferus_O15 OO90_1502016_MIII_Cervuselaphus_M15 OM90_72     2016_MIII_Equushydruntinus_M17_QM90_148     2016_MIII_Oryctolaguscuniculus_N18_RN90_56

Pel que fa a les eines de pedra, continuem trobant aquelles peces que anomenem “escollides”. Còdols tallats i ascles de grans dimensions, però encara no som capaces d’atribuir una funcionalitat clara a aquestes peces; i, tot i que sabem amb seguretat que són paleolítiques, so estem segurs de si són del paleolític superior (fetes pels cromanyons) o del paleolític mitjà (fetes pels neandertals).

2016_MIII_còdoltallat_O17 QO89_99     2016_MIII_asclasílex_M14_NM91_12

Altres ascles són útils ben treballats. Com a exemple, un raspador i un perforador típicament gravetià. Tots dos de bon sílex. Magnífiques! També trobem peces fetes amb un altre mode de talla: les làmines (també en sílex).

2016_MIII_raspadorsílex_N16_PN89_176     2016_MIII_perforadorsílex_O16 PO89_121     2016_MIII_laminetasílex_L16 PL88_52

I dels mateixos nivells trobem nuclis de sílex, gairebé amb seguretat del paleolític superior, i fragments de quars, que poden ser la pista que ens acostem als nivells neandertals.

2016_MIII_nuclisílex_O15 OO88_100     2016_MIII_fragmentquars_O16 PO89_117

Per acabar amb la cultura material, us posem dues imatges de diferents elements que les gents del paleolític varen recollir del Mar Mediterrani. Destaca una clova d’un bivalbe anomenat Tapes sp. que es deurien menjar i una vèrtebra de peix de la que manca identificar l’espècie (no sabem de de mar o de riu).

2016_MIII_Tapessp._L15_OL88_24     2016_MIII_ictiofauna_L17_QL90

I diferents cargolets marins que relacionem amb l’ornamentació personal (fixeu-vos que alguns mesuren uns pocs mil·límetres).

2016_MIII_Dentaliumvulgare_O15 OO89     2016_MIII_Homolopomasanguinium_BaumaCanal     2016_MIII_Homolopomasanguinium_M17_QM88_1     2016_MIII_Turbo_O15 OO89

També hem tingut l’alegria i la sort de trobar una nova espècie de gasteròpode marí al jaciment. De moment, encara no l’hem sabut atribuir a una espècie concreta.

2016_MIII_Gasteròpodemarí_O17 QO89_98

Finalment, esmentem que del “misteriós” conducte càrstic que surt a la Bauma Canal (al sud de la zona d’excavació), continuem recuperant restes humanes que relacionem amb enterraments post-paleolítics que deuen estar en una escletxa o bauma al damunt del talús travertínic. Aquest espai el tenim pendent de prospectar.

2016_MIII_Homosapiens_BaumaCanal

 

La geologia del lloc

Durant l’excavació hem tingut la visita del geòleg Carles Roqué, a qui hem preguntat pel procés de formació de la cova Mollet III.

2016_MIII_visitaRoquer

Tot i que en Carles prefereix estudiar amb deteniment la cova durant els propers mesos, ens planteja l’opció que l’edifici de travertí on se situa el jaciment hagués patit alguna mena d’esfondrament ja d’antic.

Aquest esfondrament per causes naturals podria explicar el capbussament que observem en els estrats, cap el sud i cap a l’est, i també la presència de tants travertins en el reompliment de la cova. Posteriorment, l’edifici travertínic hauria continuat la seva construcció/formació.

Aquests dos processos podrien explicar l’existència d’una bauma, o escletxa, ara amagada, que seria l’orígen de totes aquestes restes humanes que “apareixen” pel conducte càrstic del que anomenem Bauma Canal.

La visita dels doctors Carles Roqué i David Brusi, propicia també una visita a la cova de l’Arbreda per part del dr. Narcís Soler. Mentre, l’Isaac i en Xevi, codirectors de les excavació de Mollet III i l’Arbreda respectivament, escolten amb atenció.

2016_ARB_visitageòlegs2    2016_ARB_visitageòlegs1

 

setmana 4 i última (del 25 al 29 de juliol de 2016)

El bon ritme dels excavadors fa que poguem expandir l’excavació a tota la superfície dels quadres. Deixem excavada tota la superfície als 4,5 metres de profunditat, que correspon a la talla 90. Ha quedat una bona àrea de treball!

2016_MIII_excavació8     2016_MIII_final de campanya1     2016_MIII_final de campanya2

El que queda de setmana, acabem de triar el sediment dels garbells, tapem el jaciment, i fins l’any que ve si tot va bé!

 

2016_ARB_excavadors2

Gràcies a tots i totes! Delicious!!!

 

 

 

Anuncis